Un dels principals col·laboradors de la 38 Fira del Llibre de València és el Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I.
Divendres, 29 d’abril, la Fira acollirà la presentació de les novetats de la col·lecció BIBLIOTECA POTESTAS. L’acte serà presentat per la directora de la col·lecció, Inmaculada Rodríguez, i tindrà lloc a l’Espai d’Activitats, a les 20 hores.
La col·lecció forma part d’un projecte editorial global elaborat conjuntament amb la Revista Potestas-Estudis del Món Clàssic i Història de l’Art, que va posar en marxa l’any 2003 la Biblioteca Potestas. Es tracta d’una col·lecció de llibres publicada pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I, en la qual es publiquen monografies o llibres col·lectius que aborden en profunditat la relació entre el Poder, la Religió, la Monarquia, des d’una perspectiva àmplia històrica i artística, per la qual cosa s’enquadren dins de les disciplines d’Història i Història de l’Art i totes les seues especialitats.
En Dret romà s’entén per “potestas” el poder socialment reconegut. Ostenta la “potestas” aquella autoritat, en el sentit modern de la paraula, que té capacitat legal per a fer complir la seua decisió. El concepte es contraposa al “auctoritas” o saber socialment reconegut. S’entén per “auctoritas” una certa legitimació socialment reconeguda, que procedeix d’un saber i que s’atorga a una sèrie de ciutadans. Ostenta la “auctoritas” aquella personalitat o institució, que té capacitat moral per a emetre una opinió qualificada sobre una decisió. Si bé aquesta decisió no és vinculant legalment, ni pot ser imposada, té un valor d’índole moral molt forta.
Amb aquesta premissa, les novetats que presenta la Universitat Jaume I a la Fira del Llibre de Castelló, quasi totes elles amb il·lustracions a color, són les següents:
Europa desencadenada. Imaginario barroco de la liberación de Viena (1683-1782)
Víctor Manuel Mínguez Cornelles
L’11 i 12 de setembre de 1683 va tenir lloc una gran batalla en la muntanya de Kahlenberg, pròxima a Viena, concloent amb una victòria indiscutible de l’exèrcit cristià. L’heroi va ser Joan III Sobieski, rei de Polònia. A diferència de Lepant, Kahlenberg va donar pas a una completa ofensiva militar de l’imperi dels Habsburg que va permetre durant els vint anys següents alliberar nombrosos territoris i ciutats d’Europa Oriental. L’alliberament de Viena va generar, com Lepant, nombroses imatges artístiques, encara que el seu impacte visual va anar més enllà de les corts europees, fins a traspassar l’oceà Atlàntic. I, com en Lepant, també en la seua construcció van convergir referents culturals i religiosos molt diversos i d’una dimensió cultural encara major que la que va tenir Lepant.
El tablado, la calle, la fiesta teatral en el Siglo de Oro
Miguel Zugasti (ed.lit.)
Disset especialistes en crítica teatral, literatura, iconografia, cultura visual… reflexionen sobre el fast celebratiu en el seu complex entramat religiós, polític i lúdic. Les places, carrers i entaulats del vastíssim territori panhispànic, des del virregnat de Mèxic fins a Manila, van ser testimonis privilegiats de celebracions i festejos múltiples que un selecte grup d’acadèmics estudien amb profusió al llarg d’aquestes pàgines.
Los valets de chambre de los duques de Borgoña y sus tareas artísticas (1419-1477)
Oskar Jacek Rojewski
El paper que van exercir els valets de chambre en les estructures cortesanes de l’Estat borgonyó durant els governs de Felip el Bo i Carles el Temerari, va ser rellevant tal com desvelen
els privilegis dels quals gaudien, els salaris que els corresponien o la identificació de les seues professions que demostren la diversitat de la càmera ducal.
El grup social valets de chambre dugué a terme tasques artístiques, entre les quals es destaca la seua contribució a la preparació de les festes cortesanes i el seu impacte en la creació de la iconografia del poder.
Construyendo patrimonio. Mecenazgo y promoción artística entre América y Andalucía
Guadalupe Romero Sánchez (ed.lit.)
Relacionat amb el patrocini i mecenatge artístic al més alt nivell polític, el llibre està conformat per diferents estudis duts a terme per especialistes en la matèria de tots dos costats de l’Atlàntic. En conjunt ens ofereixen un ampli panorama en el qual les relacions culturals i artístiques s’uneixen més enllà de l’Atlàntic per a perfilar un conjunt d’accions reveladores de l’ampli espectre en què es mou el mecenatge, el patrocini i el col·leccionisme entre Andalusia, Extremadura i Amèrica.
El Comte de Villardompardo, el Marqués de Salinas, María Manuela de Mori i Cosíos, Ildefonso Francisco Moreno y Castro, Pierre Edouard Verger… són noms relacionats amb la promoció artística i el col·leccionisme que s’estudien a l’obra.
El linaje del Rey Monje
La configuración cultural e iconográfica de la Corona aragonensis (1164-1516)
Víctor Manuel Mínguez Cornelles (dir.)
El 1134 va morir sense descendència Alfons I, el Bataller, rei d’Aragó i Pamplona. En el testament llegava els seus regnes a les ordres militars del Sant Sepulcre, L’Hospital i Tremp. La noblesa, però, no va acceptar-ne la voluntat i va triar com a monarca el seu germà Ramir, monjo, abat i bisbe, que va regnar com Ramir II i es va casar amb Agnès de Poitiers. La filla d’ambdós, Peronella, va ser promesa amb un any d’edat a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. El fill de tots dos va regnar sobre Aragó i Catalunya amb el nom d’Alfons II d’Aragó, anomenat el Cast o el Trobador (1164-1196). Ell va crear una nova entitat política que des del segle XIII va ser denominada en els documents com a Corona Aragonensis, i que va continuar creixent amb nous territoris conquistats: els regnes de Mallorca, València, Còrsega, Sardenya, Nàpols i Sicília, i els ducats d’Atenes i Neopàtria. El seu fill Pere II d’Aragó, el Catòlic, va ser coronat solemnement a Roma pel papa Innocenci III el 1204. Com Castella, Portugal, França, Anglaterra o Polònia, la Corona d’Aragó es va envoltar d’un aparell cerimonial i de representacions artístiques en gran manera vinculades a la litúrgia i la imatgeria eclesiàstica. Aquesta construcció cultural i ideològica, en essència similar a les dels altres regnes europeus, va mostrar al llarg dels segles un perfil diferenciat. L’estudi de l’específica configuració de la imatge del poder de la Corona d’Aragó des de la seua creació el 1164 fins que es va incorporar en 1518 al projecte imperial, universal i hegemònic de Carles V, és l’objecte d’aquest llibre.
Víctor Manuel Mínguez Cornelles
La batalla de Lepanto ha suscitat un gran interès entre els especialistes de la Història Militar, que han debatut durant segles sobre la transcendència estratègica de la batalla i les seues conseqüències en la guerra del Mediterrani contra otomans i berberiscos. No obstant açò, no s’havia reparat pràcticament en la riquesa artística i numèrica de les imatges lepantines generades a Europa i Amèrica durant els segles XVI i XVII, i encara menys en la seua transcendència iconogràfica: Vasari, Veronés, Tintoretto, Tiziano, Vicentino, Michieli, Bronzino, El Greco, Cambiaso, Velázquez, Lucas Valdés, etcètera. Imatges i discursos simbòlics i retòrics amb una concepció del poder construïda entorn del llinatge dels Habsburg, la família de reis i emperadors que va governar la major part d’Europa durant diversos segles, que es va enfrontar decididament als turcs en terra i en el mar, i que va recórrer hàbilment a les imatges artístiques per a fabricar i difondre una mitologia familiar apoteòsica en la qual Lepanto va constituir una de les seues fites principals.
La supremacia d’Occident seria sacralitzada ràpidament per l’Església de Roma, necessitada d’una victòria sobre la qual apuntalar la Contrareforma. Lepanto va emergir a l’agonia del Renaixement com a símbol del triomf de la Casa d’Àustria i de la Fe Catòlica contra els seus enemics i l’èxit visual va ser enorme en la mesura que el perill que havia conjurat també ho era.
Víctor Mínguez, en aquesta edició limitada i numerada, analitza definitivament la fabricació de l’imaginari lepantí, un dels més formidables artefactes simbòlics i culturals de l’Edat Moderna i, a més, el primer amb una projecció atlàntica, amb dotzenes de sorprenents representacions americanes de la batalla.
ALTRES NOVETATS
En la web també pots consultar Altres novetats de la Col·lecció Biblioteca Potestas sobre experiències docents en la perspectiva de gènere, retòrica constructivista, o intel·ligència emocional, entre molts altres.
La Biblioteca Potestas compta amb un ampli Comité Assessor amb especialistes en aquests àmbits nacionals i internacionals, que garanteix la qualitat dels originals i el procés editorial dins dels estàndards de qualitat científics amb revisió per parells cecs.
Per a realitzar una proposta de publicació ha de seguir les instruccions de la següent pàgina: http://www.uji.es/serveis/scp/base/publ/normdoc/propub/
🍀 Publicacions de la Universitat Jaume I ocupa l’estand núm. 1 [Parc Ribalta, contra la Farola] de la Fira del Llibre de Castelló.
