“Dir bon dia ja és fer literatura”, deia Joan Fuster.
El passat 19 de novembre, el Consell va declarar el 2022 «Any Joan Fuster» pel centenari del naixement de l’escriptor Joan Fuster (Sueca, 1922 – 1992). La 38 Fira del Llibre de Castelló ha volgut combinar en la seua programació del cap de setmana diversos actes al voltant de la seua figura, un home que va ser assagista, dietarista, historiador, crític literari, activista cultural i poeta raonant de temes al voltant de la conciència de la gent d’un país.
Entre els actes que conformen l’homenatge dins la 38 Fira del Llibre de Castelló es pot trobar:
- La presentació de l’antologia “FUSTERies del pont” (dia 6. 19h).
- L’homenatge “FUSTER EN VEU ALTA” (dia 6. 20h)
- La presentació dell libre “Notícia del País Valencià”, de Nèstor Novell i Josep Sorribes (dia 7. 19h)
- El taller infantil “Cent de Fuster» el taller infantil “Cent de Fuster» (dia 8, 11h)
Divendres, 6 de maig
19.00 h. Espai d’Activitats
Presentació i signatura
FUSTERies del pont, Antologia d’autores i autors d’El Pont Cooperativa de Lletres.
El Pont Cooperativa de Lletres és un espai de trobada, de cooperació i de difusió de l’activitat literària en llengua catalana a les comarques nord del País Valencià, el treball del qual es pot trobar al seu web https://www.elpontdeleslletres.cat
Entre els seus membres han organitzat a la Fira del Llibre la presntació d’una antologia d’autors deutors dels ensenyaments del mestre de Sueca. Entre ells, Josep Lluís Abad, Vicent Jaume Almela, Artur Álvarez, Carles Bellver Torlà, Romà Bernad, Joan Garí, Pasqual Mas, Rafael Mesado, F. Mezquita Broch, Rosa Miró Pons, Imma Monlleó, Manel Pitarch Font, Vicent Pitarch Almela, Antoni Royo Pérez, Vicent Sanz Arnau, Maties Segura, Josep Usó i Mañanós. La presentació serà a càrrec de Lluís Meseguer Pallarés, Vicent Pitarch Almela i Antoni Royo Pérez.
L’acte en el Parc Ribalta de Castelló vol ser un reconeixement a l’autor de Sueca, referent creatiu i creador per a molts valencians. El llibre presenta l’aportació diversa en gèneres del col·lectiu d’escriptores i escriptors d’aquest Pont Cooperativa de Lletres, compassada pels ressorts més preuats en l’obra fusteriana com la tolerància, la controvèrsia i la llibertat d’esperit.
20.00 h. Espai d’Activitats
Recital
FUSTER EN VEU ALTA. Homenatge al centenari del seu naixement
El Pont Cooperativa de Lletres farà una lectura en veu alta, que anirà a càrrec de Vicent Jaume Almela, Romà Bernad, Albert García, Rafael Mesado, LLuís Messeguer, Rosa Miró, Imma Monlleó, Toni Royo i Josep Usó.
Dissabte 7 de maig
19.00 h. Espai Obert
Presentació i signatura. “Notícia del País Valencià”
Els escriptors Nèstor Novell i Josep Sorribes presentaran el seu llibre “Notícia del País Valencià”, acompanyats de l’editora Àfrica Ramírez (Balandra Edicions) en un acte que també està organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis.
Amb motiu del centenari del naixement de Joan Fuster i dels seixanta anys de la publicació de “Nosaltres els valencians”, els autors han volgut fer una anàlisi rigorosa posant el País davant l’espill en els seus diferents vessants econòmics, socials, culturals i polítics, i arriscant-se a formular línies de superació de dèficits i insuficiències.
A partir de la lectura d’allò que els autors han llegit sobre el País i d’un exercici de contrast d’idees i reflexions, el text suposa un atrevit intent de recollir la complexa xarxa de coneixements conformada per allò que artistes, intel·lectuals i científics, tots ells hereus del canvi de paradigma fusterià, han escrit amb la voluntat de bastir un país possible. La bibliografia que s’hi acompanya és bona prova de l’esforç realitzat.
El llibre té, en definitiva, la voluntat de posar al dia la qüestió nacional dels valencians a partir de la realitat social i econòmica del País. Una clara aposta per bandejar les terceres vies i la renúncia a la dignitat individual i col·lectiva que suposa l’assumpció del provincianisme subaltern que dissortadament caracteritza la societat i la mentalitat valenciana.
Els autors són dues personalitats reconegudes en el món del pensament valencià. Nèstor Novell i Josep Sorribes i Monrabal.
Josep Sorribes (València, 1951) és economista, professor en la Facultat d’Economia de la Universitat de València i doctor en Ciències Econòmiques. Va treballar a l’Ajuntament de València, i entre 1983 i 1988, va ser cap de servei i cap del gabinet de Ricard Pérez Casado. S’especialitzà en economia regional i urbana treballant de forma singular en els temes que feien referència a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana i en l’estructuració i la dinàmica econòmica i social del País Valencià. A més de nombroses publicacions en forma de llibres i articles, ha exercit una tasca de difusió important i sostinguda, col·laborant en diversos mitjans de comunicació. Així mateix, ha estat promotor d’algunes plataformes culturals i organitzador de dos congressos d’història de la ciutat de València, el 1988 i el 2016. En els darrers anys ha treballat estretament amb Nèstor Novell en diverses publicacions. Entre la seua extensa obra publicada, cal destacar: “Nou Viatge pel País Valencià” (amb Nèstor Novell), PUV-UA-Institució Alfons el Magnànim (2017); “Sumar per a governar-nos el territori” (amb Nèstor Novell), Balandra Edicions (2019).
Nèstor Novell (Gandia, 1953) és economista i catedràtic d’ensenyament secundari. Ha treballat de professor de comerç internacional. Fou primer director del Centre d’Estudis Comarcals Alfons el Vell (1984-1992), que convertí en un focus d’investigació comarcal i de relacions amb tot l’àmbit de la cultura catalana, així com en una editorial al servei del País. Com a professor va dirigir i coordinar diversos projectes europeus d’innovació educativa en el camp del comerç internacional. Va treballar a l’Ajuntament de Gandia en els departaments d’Urbanisme i de Promoció Econòmica i Innovació, on codissenyà projectes com el Pla d’Habitatge, el Pla de Turisme Cultural basat en els clàssics i els Borja, el CIG de la UV a Gandia, i el Projecte Innova. Va ser cofundador del moviment cívic Nacionalistes de la Safor (1991-1994). Va dirigir Les Converses de Maig (2017-2019). És col·laborador en mitjans de comunicació i en diversos projectes de caràcter cívic i cultural. Ha publicat i coordinat una diversitat de projectes editorials col·lectius: El llibre de la Safor (1983); Debat, propostes nacionals per a un poble, CEIC Alfons el Vell (1987); Nou Viatge pel País Valencià (amb Josep Sorribes), PUV-UA-Institució Alfons el Magnànim (2017); Sumar per governar-nos el territori (amb Josep Sorribes), Balandra Edicions (2019). El 1992, la Fundació Jaume I li atorgà el Premi d’Actuació Cívica Catalana.
Diumenge 8
11.00 h. Espai Obert
Taller infantil
Cent de Fuster per Mon Animació
Organitza: Fira del Llibre i Direcció General de Cultura – GVA
Cent de Fuster és una activitat que juga amb un artefacte que s’ha denominat l’arbre dels llibres. En un lloc significatiu del parc s’ubicarà un gran arbre de fusta al qual li denominen “L’arbre dels llibres”. Un arbre que serà el reclam de la gent per a què puga participar en aquesta activitat amb motiu de la Fira del llibre. L’arbre estarà decorat amb portades de llibres importants per a la nostra literatura i amb fotos d’autors/es reconeguts.
Els aforismes
Aquest 2022 es celebra l’any Joan Fuster. I és impossible parlar de Joan Fuster sense que vaja lligat el mot “aforisme”. Segons l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, un aforisme és una “proposició en forma de màxima, sovint enginyosa, amb què s’enuncia un pensament o una asserció moral, filosòfica o científica”. Joan Fuster va portar els aforismes a la seua màxima expressió i el que es pretén amb aquesta activitat és donar-li rellevància. Entre alguns dels seus aforismes:
- Ningú no s’ha d’enganyar: Dir bon dia ja és fer literatura
- És la conclusió a la qual he arribat: només hi ha un pecat mortal, i són les faltes d’ortografia
- Quan una revolució és impossible corre el risc de convertir-se en el contrari: una reacció
- Tots, si arribem a tenir raó, la tenim a mitges
- Les persones felices no tenen memòria
- Afanyeu-vos a estimar. Els amor tardans ja no són amors: són manies
JOAN FUSTER va nàixer al si d’una família d’arrels agrícoles i conservadores. Llicenciat en Dret per la Universitat de València, va abandonar aviat la carrera judicial per dedicar-se a la seua vertadera vocació: escriure. Va publicar el seu primer article, “Vint-i-cinc anys de poesia valenciana” el 1944. Van seguir-lo una allau d’articles en la premsa valenciana, catalana i de l’exili. El 1949, publicà el seu primer llibre de versos, “Sobre Narcís2, i, el 1954, el primer llibre d’assaig, “El descrèdit de la realitat”, on plantejava qüestions ben intrigants sobre la deriva antirealista de l’art contemporani i el seu significat en l’evolució de la cultura. El 1962, dos llibres seus, “Nosaltres els valencians” i la guia “El País Valenciano”, suscitaren una polèmica sonada que va marcar la posició de les forces polítiques de l’època respecte al nacionalisme valencià (i català) emergent. Al llarg de la seua vida, va escriure una seixantena de llibres i milers d’articles de la temàtica més diversa: poesia, crítica i història literària, assaig humanista, comentaris polítics, culturals i artístics, història del país valencià, magnífics aforismes, dietaris, etc., a més d’una voluminosa correspondència que ha anat editant-se pòstumament.
