Mar-e

Poemari en valencià. Llum sobre el món de la mar i allò femení.“Quan tenia dos anys em vaig perdre a la platja. Encara escolto els crits dels pares cercant-me, els peus ofegant-se en un desert de sorra i les onades de la por arrossegant-me el cor. Són molts els records. També n’hi ha de bons. Les nits al port amb el pare, el guirigall de la llotja a l’alba, els vaixells dels americans emportant-se les mercaderies, els diumenges d’estiu… Ara, ja dona, em perdo a propòsit en el reflex dels estels bressolant l’aigua. Ja no tinc por de no trobar el camí perquè aquesta és la llar. L’úter salta on vaig nàixer i on tornaré quan els peus siguen de nou les aletes de l’ànima”.