El llamp en la lluerna

SIGNATURA

El llamp en la lluerna

Diu Manel Alonso: “El diccionari ens diu que la paraula lluerna, a més d’un coleòpter o un peix teleosti, o un infant que a les nits encara està despert, és una obertura practicada al sostre o a la part alta d’una paret i generalment guarnida de vidres, que servix per a donar claror a l’interior. Aquesta és l’accepció que el poeta de Catarroja (Horta Sud) Ramon Guillem empra en el títol del seu darrer llibre de poesia, El llamp en la lluerna (Perifèric Edicions, 2021), una imatge poètica impactant que trasllada al lector la intensitat de l’enlluernament sobtat que l’esclat de la llum provoca: «El llamp en la lluerna, / l’explosió inesperada de la llum: / l’estupor de l’ull / quan el cos es despulla / entre les migranyes de d’intempèrie»”.
Ramon Guillem (Catarroja, 1959) és llicenciat en Geografia i Història i actualment treballa com a tècnic de biblioteques i arxius. La seua activitat literària se centra, a hores d’ara, en la poesia, encara que ha encetat també diversos projectes narratius. Ha publicat llibres de poemes com D’on gran desig s’engendra (1985), L’hivern remot (1987; reed. 2001), Les ombres seduïdes (1990), Terra d’aigua (1993; reed. 2017), Solatge de sols (1999), Maregassa (2002), Celebració de la mirada (2005), Abisme i ocell (2010) i La set intacta (2014), com també les antologies L’íntima realitat (1981-1996) (1998) i Desig que sempre mor (petita antologia) (2003). Per aquests llibres ha rebut premis com l’Ausiàs March, l’Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Premi de la Crítica Serra d’Or i el Premi Maria Mercè Marçal.

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a política de galetes

ACEPTAR
Aviso de cookies