Águeda y el secreto de su mano zurda

SIGNATURA

Águeda y el secreto de su mano zurda

En aquella època, quan Águeda va obrir el bagul davant de Miguel, pocs homes, fins i tot entre la noblesa, sabien llegir: Molt menys les dones, encara que algunes entre les nobles eren capaces de llegir i signar el seu nom. Per la seua condició de dona no ho precisaven, amb ser bones esposes i donar hereus els bastava. Águeda, una llauradora de cabells vermells, va aprendre a llegir seguint el dit de Miguel, el seu marit, mentre aquest llegia el Quixot. Va arribar a agafar la ploma davant d’ell, no sent capaç de traçar una lletra comprensible, era dona. No obstant això, al seu dictat, ell va començar a escriure una novel·la, sense saber quina mà va traçar aquelles frases que eixien dels llavis de la seua ocurrent esposa. El seu secret era la seua arma de dona contra els prejudicis del seu entorn, que ni Miguel havia d’arribar a conéixer.
Paco Arenas
PACO ARENAS. Novel·lista, Vaig nàixer amb les últimes neus de la tardor, o tal vegada les primeres de l’hivern, en un poble de Conca del nord de la Manxa: Pinarejo. Sent l’últim dels huit fills que van tindre els meus pares, podria dir-se que per una equivocació de la naturalesa. Amb vint-i-sis anys tenia clar que anava a ser escriptor, almenys això creia jo. Després de la vaga general de 2012 contra la Reforma Laboral, vaig ser premiat per l’empresa en la qual treballava amb una quitança en directe. Vaig obrir el meu primer blog, i prompte vaig començar a publicar en diversos mitjans digitals, i una cosa porta a l’altra i ací camine escrivint i publicant novel·les i relats, també algun poema. http://www.pacoarenas-escritor.com/p/sobre-mi-y-este-blog.html

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a política de galetes

ACEPTAR
Aviso de cookies