Ojalá

Ojalá

Aquesta nova proposta de Defreds sorprendrà amb un exemplar artístic en el qual destaquen les il·lustracions de Lady Desidia i unes belles cal·ligrafies que donen forma al seu pensament. El llibre està format per diferents apartats, cadascun protagonitzat per un planeta com un personatge amb les seues qualitats i defectes, amb marcats trets de personalitat, les seues filies i fòbies. I a partir d’ells ens narra emocions i experiències vitals que ens interpel·len: una representació del món caòtic que ens toca en sort i en el qual tanta falta fan els afectes. Un conte del segle XXI en el qual es parla de personalitats diferents, com una “colla planetària” que s’enfronta a cada dia; i com sempre, de tendresa, d’amistat, de passió; de la infància, la paternitat, l’alegria i la tristesa, de l’esperança en un món millor, amb el convenciment que en l’amor radica el vertader sentit de les coses. Un conte universal i inspirador per als lectors de hui i especialment per als incondicionals de Defreds, que sabran apreciar la seua delicadesa i sentiment.
A partir del llibre: Ojalá
Aquesta nova proposta de Defreds sorprendrà amb un exemplar artístic en el qual destaquen les il·lustracions de Lady Desidia i unes belles cal·ligrafies que donen forma al seu pensament. El llibre està format per diferents apartats, cadascun protagonitzat per un planeta com un personatge amb les seues qualitats i defectes, amb marcats trets de personalitat, les seues filies i fòbies. I a partir d’ells ens narra emocions i experiències vitals que ens interpel·len: una representació del món caòtic que ens toca en sort i en el qual tanta falta fan els afectes. Un conte del segle XXI en el qual es parla de personalitats diferents, com una “colla planetària” que s’enfronta a cada dia; i com sempre, de tendresa, d’amistat, de passió; de la infància, la paternitat, l’alegria i la tristesa, de l’esperança en un món millor, amb el convenciment que en l’amor radica el vertader sentit de les coses. Un conte universal i inspirador per als lectors de hui i especialment per als incondicionals de Defreds, que sabran apreciar la seua delicadesa i sentiment.
Autor/a: José A. Gómez Iglesias. Vaig nàixer a Vigo una matinada d’octubre. Sempre vaig ser un xiquet normal. Una cosa tímida i insegur. I enamoradís. Em recorde que escrivia cartes d’amor. Hi havia una xica en el col·legi que m’encantava i li escrivia, encara que no em feia ni cas. En l’escola, regular. M’agradaven més les assignatures de lletres. Llegia molt a casa. La meua mare sempre em portava els llibres del Cercle de Lectors. M’encantaven els de por. Em podia passar hores repassant-los en el llit. I el temps va anar passant, a poc a poc. Em vaig enamorar alguna vegada. Sempre arriscant, encara que isquera malament. Vaig deixar de ser tan jovenet per a ser simplement jove, dins de la meua cara de xiquet. Escrivint. Una nit bastant plena de soledat i amb molta pluja va ser la primera vegada que vaig escriure una frase sobre alguna cosa que m’estava passant en aqueixa època. En Twitter. Supose que ací va començar tot. La gent em llegia, i cada vegada més. Gent que se sentia identificada amb mi. No em podia creure que algú llegira amb ganes els meus pensaments. Van arribar els meus llibres. Casi sin querer, Cuando abras el paracaídas,. 1775 calles, Historias de un náufrago hipocondríaco, Con un cassette y un boli bic, Sempiterno, Recordar contraseña, Incondicional y Ya no quedan ciudades. Van arribar després moltes signatures en moltes ciutats. Exemplars en milers de cases. I ací continue somrient, il·lusionat com el primer dia. Com el primer exemplar. La veritat que no tinc molta biografia, però sí molts somnis.
Vaig nàixer a Vigo una matinada d’octubre. Sempre vaig ser un xiquet normal. Una cosa tímida i insegur. I enamoradís. Em recorde que escrivia cartes d’amor. Hi havia una xica en el col·legi que m’encantava i li escrivia, encara que no em feia ni cas. En l’escola, regular. M’agradaven més les assignatures de lletres. Llegia molt a casa. La meua mare sempre em portava els llibres del Cercle de Lectors. M’encantaven els de por. Em podia passar hores repassant-los en el llit. I el temps va anar passant, a poc a poc. Em vaig enamorar alguna vegada. Sempre arriscant, encara que isquera malament. Vaig deixar de ser tan jovenet per a ser simplement jove, dins de la meua cara de xiquet. Escrivint. Una nit bastant plena de soledat i amb molta pluja va ser la primera vegada que vaig escriure una frase sobre alguna cosa que m’estava passant en aqueixa època. En Twitter. Supose que ací va començar tot. La gent em llegia, i cada vegada més. Gent que se sentia identificada amb mi. No em podia creure que algú llegira amb ganes els meus pensaments. Van arribar els meus llibres. Casi sin querer, Cuando abras el paracaídas,. 1775 calles, Historias de un náufrago hipocondríaco, Con un cassette y un boli bic, Sempiterno, Recordar contraseña, Incondicional y Ya no quedan ciudades. Van arribar després moltes signatures en moltes ciutats. Exemplars en milers de cases. I ací continue somrient, il·lusionat com el primer dia. Com el primer exemplar. La veritat que no tinc molta biografia, però sí molts somnis.
Editorial: Espasa

Utilitzem galletes pròpies i de tercers per realitzar l'anàlisi de la navegació dels usuaris i millorar els nostres serveis. Al prémer ‘Accepte’ consenteix aquestes galletes. Podeu obtenir-ne més informació, o bé saber com canviar-ne la configuració, fent clic a política de galetes

ACEPTAR
Aviso de cookies